Text for mounir fatmi's solo show at ADN Galeria (Light and Fire, 11.11.2014 - 16.01.2015) and published at Wall Street International Magazine on November 28th 2014.

[en] Light and Fire

ADN Galeria presents Light & Fire, the first solo show by mounir fatmi in Spain. The exhibition brings together a series of works that explore the basis of history and society expressed through the written word and in various forms of language: religious, political, ideological and literary. The title’s ambiguity positions us in front of the paradox of these two elements: light and fire. Since Platon´s cave myth, these elements are the source of our civilization but have also become the cause of its destruction.

The exhibition begins with the impressive installation Without History (2007), consisting of 29 jumping poles strategically spread all over the entrance floor and in which there are inscribed quotations from the book The Art of War, by the Chinese military strategist Sun Tzu. fatmi often appeals to these objects in diverse installations and sculptures, which are translated as obstacles, stating that, above all, the obstacle is like an art work: fragile, unstable, vulnerable and always threatened by possible collapse.

Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jean Baudrillard, Walter Benjamin, Albert Camus, Michel Foucault are the builder names of modern and post-modern thinking that appear in The Monuments (2008-2009). Their names inscribed on these construction helmets, spotless, suggest us the idea of ​​construction linked to the concept of the artist as producer and the idea of hard but fragile work; not only do we find this parallelism, but also the suggestion of something that is "under construction", in other words, something that is in perpetual construction, reconstruction or deconstruction. And this brings us to the thinking essence, the feeling of curiosity, to rethink, to constantly question the human condition. This installation reminds us that we are allowed to think, express, speak, listen to and read.

In The dynamic Geography of History (2006) mounir fatmi associates political ideologies with artistic movements. Through these equivalencies, the artist proposes a rough link between the political and the aesthetic, such as capitalism with minimalism, futurism with fascism or socialism with constructivism. The viewer is confronted with a series of ironic and humorous pairings that nonetheless ring true of the XX century.

Charlie Hebdo (2011) is a French satirical, ironic and left-wing weekly newspaper that gained international relevance when published some controversial Muhammad cartoons in 2006. In this piece, the artist shows the cover of a 1973 edition in which the viewer can read the Charlie Hebdo’s request to the French military authorities to detonate a bomb on the top of the Eiffel Tower. A written demand done 40 years ago that nowadays would cause a big stir and media controversy. Undoubtedly this is both an ironic text about France´s correlation with atomic bombs, being one of the countries with the largest nuclear arsenal, and the artist’s critique towards the absurdity and cynicism as diving force of military conflicts.

History is not mine (2013-2014) is a black and white video showing the artist´s own hand trying to type using hammers. The red tape represents the symbolic load of narrating the violence from the beauty of writing. mounir fatmi could refer not only to blood, to a suppress account or to colonial power mechanisms, but rather speaks of the contemporary art world reality. The video History is Not Mine arises from the events happened in 2012, when the artist showed in Toulouse, within the context of the Contemporary Creation Festival Printemps du Septembre, his work Tecnología, an installation mixing Coranic verses with Rotoreliefs elements inspired by Marcel Duchamp. Projected onto a ground passed through pedestrians, this installation gave rise to violent protests by some Muslim groups who labeled Fatmi’s work blasphemous. This action ended up with the censorship and withdrawal of his work from Festival of Toulouse. Ironically, the work´s title plays on the title of the group exhibition History Is Mine, staged in Printemps de Septembre Festival, and reflects mounir’s direct response and positioning towards this event.

The photomontage Who is Joseph Anton (2012) arises after a meeting that took place between the artist and the writer Salman Rushdie in Brussels, on the occasion of the author’s autobiography presentation entitled Joseph Anton. This work leads us in the footsteps of Salman Rushdie, who used this pseudonym inspired by two of his favorite writers -Joseph Conrad and Anton Chekhov- to live and write during his period of enforced hiding caused by the numerous threats he received by the religious Iran leader, Ruhollah Khomeini, who accused the writer of conspiring against Islam in The Satanic Verses. This work takes as its point of departure the co-existence of three writers, three identities, and three voices, henceforth brought up against one another to draw a new portrait: that of the ‘fugitive’.

The writer’s identity reappears at the video Sleep Al Naim (2005-2012), showing himself in the sleep ambivalence, both quiet and disturbed, a state of vulnerability mixed with strength. Begun in 2005, Sleep Al Naim is a work of fiction in black and white showing the writer sleeping peacefully, his bare chest heaving and falling to the rhythm of his breathing. The full six-hour-long video reinterprets Andy Warhol’s groundbreaking Sleep (1963), showing continuous image of the poet and friend John Giorno sleeping, an image that suggests the ambivalence of a physical abandonment, quiet and calm. Taking into account the threats to his life since the publication of his novel The Satanic Verses in 1988, drifting off to sleep is a way for Salman Rushdie to put himself in a vulnerable position. But at the same time, this moment of unconsciousness expresses strength and confidence. mounir fatmi uses digital and 3D technology to rebuild the writer’s face from numerous images in different periods and the artist’s own breathing.

mounir fatmi encourages the visitors to question the history and violence involved in his writing and research. The works presented at ADN Galeria evoke recurring subjects for the artist, such as the border, the object desecration, the role of language and the writing. There is no doubt that beyond his subversive works is both the desire to understand the world in which we live and release it from any indoctrination form.
.
Olga Sureda Guasch
November 2014

<<<<<

Texto para la exposición individual del artista mounir fatmi en ADN Galeria (Light and Fire, 11.11.2014 - 16.01.2015) y publicado en la revista Wall Street International el 28 de noviembre de 2014.

[es] Light and Fire (Luz y Fuego)

ADN Galería presenta Light & Fire [Luz y Fuego], la primera exposición individual del artista mounir fatmi en España. La muestra reúne una serie de obras que exploran los fundamentos de la historia y de la sociedad expresada a través de la palabra escrita y en las diversas formas del lenguaje: religioso, político, ideológico y literario. La ambigüedad del título nos posiciona delante de la paradoja de estos dos elementos: luz y fuego. Desde el mito de la caverna de Platon, estos elementos son la fuente de nuestra civilización pero también se han convertido en la causa de su destrucción.

La exposición empieza con la imponente instalación Without History (2007), formada por 29 postes de salto repartidos estratégicamente por todo el suelo de la entrada y en los que hay inscritos citas del libro El arte de la Guerra, del estratega militar chino Sun Tzu. Fatmi recurre a menudo a estos objetos en varias instalaciones y esculturas, los cuales son traducidos como obstáculos, manifestando que, por encima de todo, el obstáculo es como una obra de arte: frágil, inestable, vulnerable y precaria.

Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jean Baudrillard, Walter Benjamin, Albert Camus, Michel Foucault…son algunos de los nombres de los constructores del pensamiento moderno y post-moderno que aparecen en la instalación de The Monuments (2008-2009). Sus nombres inscritos en cascos de obra blancos, impolutos, nos sugieren la idea de construcción que va ligada al concepto del artista como productor, y a la idea de trabajo duro a la vez que frágil; aunque no sólo encontramos estos paralelismos, sino que también nos sugieren aquello que está “en construcción”, es decir, algo que está en perpetua construcción, reconstrucción o deconstrucción. Y esto nos lleva a la esencia del pensamiento, al sentimiento de curiosidad, de replantearse, de cuestionarse continuamente el estado de la condición humana. Esta instalación nos recuerda que nos está permitido pensar, expresarse, hablar, escuchar y leer.

En The dynamic Geography of History (2006), mounir fatmi asocia ideologías políticas con movimientos artísticos. Con esta asociación, el artista propone un áspero vínculo entre política y estética, así como por ejemplo el capitalismo con el minimalismo, el fascismo con el futurismo o el socialismo con el constructivismo. El espectador se encuentra enfrente a una serie irónica y humorística de emparejamientos que, sin embargo, no resulta inverosímil dados los acontecimientos del siglo XX.

Charlie Hebdo (2011) es una revista semanal francesa de carácter satírico, irónico y de izquierdas que cobró relevancia internacional al publicar ciertas controvertidas caricaturas de Mahoma en 2006. En esta pieza, el artista muestra la portada de la revista de una edición del año 1973 en la que el espectador puede leer la petición de Charlie Hebdo a las autoridades militares francesas de hacer explotar una bomba atómica en lo alto de la Tour Eiffel. Una demanda escrita hace más de 40 años que hoy en día provocaría gran revuelo y polémica mediática. Éste es un texto irónico que ilustra la vinculación francesa con la carrera armamentística occidental, siendo éste uno de los países con mayor arsenal  nuclear, y a la vez es una crítica por parte del artista hacia la absurdidad y el cinismo como motor de los conflictos bélicos.

La vídeo instalación History is not mine (2013-2014) nos muestra la mano del propio artista tratando de escribir a máquina usando dos martillos. Tratándose de una grabación en blanco y negro, el rojo de la cinta despliega la carga simbólica de narrar la violencia desde la belleza de la escritura. Pero con este trabajo mounir fatmi no solo podría estar refiriéndose a la sangre, a un relato prohibido o a los mecanismos de poder colonial, sino que más bien nos habla de la realidad del mundo del arte contemporáneo. History is not mine nace de los sucesos que ocurrieron  en el año 2012, cuando el artista expuso en Toulouse, en el contexto del Festival de Creación Contemporánea Printemps du Septembre, su trabajo Tecnología, una proyección que combina versos del Coran con círculos y elementos inspirados en los rotorelifs de Marcel Duchamp. El hecho de que estuviera proyectado en el suelo de un puente transitado por peatones dio lugar a violentas protestas por parte de algunos grupos musulmanes que tacharon el trabajo de fatmi de blasfemo. Esta acción acabó con la censura y retirada de su obra del Festival de Toulouse. Irónicamente, el título que daba nombre al festival ese año era History is mine, y el título de la pieza de mounir fatmi es claramente su respuesta y posicionamiento frente a ese acontecimiento.

La idea del fotomontaje ¿Who is Joseph Anton? (2012) nace después de un reencuentro  que tuvo el artista con el escritor Salman Rushdie en Bruselas, en ocasión del lanzamiento de la autobiografía del autor titulada Joseph Anton. Este fotomontaje nos lleva tras las huellas del escritor que utilizó este pseudónimo inspirándose en dos de sus escritores favoritos: Joseph Conrad y Anton Chekhov. Un pseudónimo que utilizó para vivir y escribir durante su periodo de clandestinidad forzada a causa de las numerosas amenazas que recibió por parte del líder religioso de Irán, Ruhollah Jomeiní, que le acusaba de blasfemar contra el Islam en Los versos Satánicos. Este trabajo toma como punto de partida la co-existencia de tres escritores, de tres identidades, y da forma a una serie de fotomontajes que busca ese nuevo retrato-robot, el retrato del culpable, la construcción del rostro, la identidad y en este caso, la identidad del ‘fugitivo’.

La identidad del escritor Salman Rushdie reaparece en el vídeo Sleep Al Naim (2005-2012), representándole en la ambivalencia del sueño a la vez tranquilo y perturbado, un estado de vulnerabilidad mezclado con fuerza. Iniciado en 2005, Sleep Al Naim es una obra de ficción en blanco y negro que muestra al escritor durmiendo tranquilamente. El vídeo, que dura 6 horas, toma como referencia la película experimental de Andy Warhol, Sleep (1963), en la que muestra a su amigo y poeta John Giorno durmiendo durante 5horas, imagen que sugiere la ambivalencia de un abandono físico, tranquilo y en paz. Teniendo en cuenta las amenazas bajo las cuales el escritor Salman Rushdie vivió desde la publicación de su novela Los versos satánicos, la deriva en el sueño es una forma en la que se posiciona en un estado vulnerable. Pero al mismo tiempo, este momento de inconsciencia expresa a la vez fortaleza y confianza. mounir fatmi utiliza la tecnología digital en 3D para lograr reconstruir el rostro del escritor a partir de numerosas imágenes de él en distintas etapas y el registro de su respiración.

mounir fatmi invita al visitante a cuestionar la historia y la violencia que comporta su escritura e investigación. Las obras presentadas en ADN Galería evocan temas recurrentes para el artista, tales como los de la frontera, de la profanación del objeto, del papel del lenguaje y de la escritura. Detrás de sus obras subversivas se encuentra el doble deseo de entender el mundo en el que vivimos y liberarlo de cualquier forma de adoctrinamiento.

Olga Sureda Guasch
Noviembre 2014

<<<<<

Text per a l'exposició individual de l'artista mounir fatmi a ADN Galeria (Light and Fire, 11.11.2014 - 16.01.2015) i publicat a la revista Wall Street International el 28 de novembre del 2014.

[ca] Light and Fire (Llum i Foc)

ADN Galeria presenta Light & Fire [Llum i Foc], la primera exposició individual de l’artista mounir fatmi a Espanya, La mostra reuneix una sèrie d’obres que exploren els fonaments de la història i de la societat expressada a través de la paraula escrita i en les diverses formes del llenguatge: religiós, polític, ideològic i literari. L’ambigüitat del títol ens posiciona davant de la paradoxa d’aquests dos elements: llum i foc. Des del mite de la caverna de Platon, aquests elements són la font de la nostra civilització però també s’han convertit en la causa de la seva destrucció.

L’exposició comença amb la imponent instal.lació Without History (2007), formada per 29 pals de salt repartits estratègicament pel sòl de l’entrada i en els quals hi ha inscrits cites del llibre El arte de la Guerra, de l’estrateg militar xinès Sun Tzu. Fatmi recorre sovint a aquests objectes en instal.lacions i escultures, les quals son traduïdes com obstacles, manifestant que l’obstacle és com una obra d’art: fràgil, inestable, vulnerable i precària.

Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jean Baudrillard, Walter Benjamin, Albert Camus, Michel Foucault són alguns dels noms dels constructors del pensament modern i post-modern que apareixen en la instal.lació de The Monuments (2008-2009). Els seus noms inscrits en aquests cascs d’obra blancs, impol.luts, ens suggereix la idea de construcció lligada al concepte de l’artista com a productor, i a la idea de treball dur però a la vegada fràgil; però no només trobem aquests paral.lelismes, sinó que també ens suggereix allò que està “en construcció”, és a dir, quelcom que està en perpètua construcció, reconstrucció o deconstrucció. I això ens porta a l’essència del pensament, al sentiment de curiositat, de replantejar-se, de qüestionar-se continuament l’estat de la condició humana. Aquesta instal.lació ens recorda que ens està permès pensar, expressar-se, parlar, escoltar i llegir.

A The dynamic Geography of History (2006), representat per una sèrie d’impressions digitals, mounir fatmi associa episodis polítics amb moviments artístics. Amb aquesta associació, l‘artista proposa un aspre vincle entre política i estètica, així com per exemple el capitalisme amb el minimalisme, el fascisme amb el futurisme o el socialisme amb el constructivisme. L’espectador es troba davant una sèrie irònica i humorística d’aparellaments que, tot i així, no resulta inverosímil donat els esdeveniments del segle XX.
​
Charlie Hebdo (2011) és una revista setmanal francesa de caràcter satíric, irònic i d’esquerres, que va obtenir rellevància internacional quan es va involucrar en certes controvertides caricatures de Mahoma a l’any 2006. En aquesta peça, l’artista mostra la portada de la revista d’una edició de l’any 1973, en la que l’espectador pot llegir la petició de Charlie Hebdo a les autoritats militars franceses de fer explotar una bomba atòmica al capdamnut de la Tour Eiffel. Una demanda escrita fa més de 40 anys que avui en dia provocaria gran revolta i polèmica mediàtica. No hi ha dubte de que aquest és un text irònic que il.lustra la vinculació francesa amb la carrera armamentística occidental, essent aquest un dels paísos amb el més gran arsenal  nuclear, a la vegada és una crítica per part de l’artista cap a l’absurditat i el cinisme com a motor dels conflictes bèl.lics.

La vídeo instal.lació History is not mine (2013-2014) ens mostra la mà del propi artista intentant escriure a màquina utilitzant martells. Tractant-se d’una gravació en blanc i negre, el vermell de la cinta desplega la carga simbòlica de narrar la violència des de la bellesa de la escriptura. Però amb aquest treball mounir fatmi no només podria referir-se a la sang, a un relat prohibit o  als mecanismes de poder colonial, sino que més aviat ens parla de la realitat del món de l’art contemporani. History is not mine neix dels esdeveniments que van ocórrer  a   l’any 2012, quan l‘artista va exposar a Toulouse, en el context del Festival de Creació Contemporània Printemps du Septembre, el seu treball Tecnologia, una projecció que combina versos del Koran amb cercles i elements inspirats en els rotorelifs de Marcel Duchamp. El fet de que estigués projectat en el sòl d’un pont transitat per vianants va donar lloc a violentes protestes per part d’alguns grups musulmans que van etiquetar el treball de fatmi de blasfèmic. Aquesta acció va acavar amb la censura i retirada de la seva obra del Festival de Toulouse. Irònicament, el títol que donava nom al festival aquell any era History is mine, i el títol de la peça de mounir fatmi és clarament la seva resposta i posicionament enfront aquest esdeveniment.

La idea del fotomuntatge ¿Who is Joseph Anton? (2012) neix després d’un retrobament de l’artista amb l’escriptor Salman Rushdie a Brussel.les, en ocasió de la presentació de l’autobiografia de l’autor titulada Joseph Anton. Aquest fotomuntatge ens porta a les petjades de l’escriptor que va utilitzar aquest pseudònim inspirant-se en dos dels seus escriptors preferits: Joseph Conrad i Anton Chekhov. Un pseudònim que va utilitzar per a viure i escriure durant el seu període de clandestinidat forçada a causa de les numeroses amenaces que va rebre per part del líder religiós d’Iran, Ruhollah Jomeiní, que l’acusava de blasfemar contra l’Islam a Los versos Satánicos. Aquest treball pren com a punt de partida la co-existència de tres escriptors, de tres identitats, i dóna forma a una sèrie de fotomuntatges que busca aquell nou retrat-robot, el retrat del culpable, la construcció del rostre, la identitat i en aquest cas, la identitat del ‘fugitiu’.

La identitat de l’escriptor Salman Rushdie reapareix al vídeo Sleep Al Naim (2005-2012), representant-lo en l’ambivalència del somni a la vegada tranquil i perturbat, un estat de vulnerabilitat mesclat amb força. Iniciat al 2005, Sleep Al Naim és una obra de ficció en blanc i negre que mostra a un home dormint tranquil.lament. El vídeo, que dura 6 hores, prèn com a referència la pel.lícula experimental d’Andy Warhol, Sleep (1963), en la que mostra al seu amic i poeta John Giorno dormint, imatge que suggereix a l’espectador l’ambivalència d’un abandó físic, tranquil i en pau. Tenint en compte les amenaces sota les quals l’escriptor Salman Rushdie va viure des de la publicació de la seva novel.la Los versos satánicos, la deriva en el somni és una forma en la que es posiciona en un estat vulnerable. Però al mateix temps, aquest moment d’inconsciència expressa a la vegada fortalesa i confiança. mounir fatmi utilitza la tecnologia digital en 3D per aconseguir reconstruir el rostre del escriptor a partir de numeroses imatges en divirses etapes i el registre de la respiració de l’artista.

mounir fatmi invita al visitant a qüestionar la història i la violència que comporta la seva escriptura i investigació. Les obres presentades a ADN Galeria evoquen temes recurrents per l’artista, com per exemple els de la frontera, de la profanació del objecte, del paper del llenguatge i l’escritpura. No hi ha dubte que més enllà de les seves obres subversives, es troba el doble desig d’entendre el món en el que vivim i lliberar-lo de qualsevol forma d’adoctrinament.

Olga Sureda Guasch
Novembre 2014


​

Caption/Pie de foto/ Peu de foto:  The History is not mine, mounir fatmi (2013-2014)