​Text for Avelino Sala's solo show at ADN Galeria (Walk to the end of the world, 23.05 - 26.06.2015).

[en] Walk to the end of the world

“In our age there is no such thing as 'keeping out of politics.´ All issues are political issues, and politics itself is a mass of lies, evasions, folly, hatred and schizophrenia”. George Orwell, 1984(1949).

Written more than half a century ago, this reflection by Orwell in one of the most essential dystopian works of literature, predicted what the future would be like, a future that has already arrived. Not without a certain dose of authenticity, it shows us a society dominated by some kind of totalitarianism – capitalist or governmental – where emotions are increasingly filtered by the machine.

In times of crisis, within the context of late capitalism, something is crumbling and the human being is looking for a balance, a response that gives a sense of the present and global situation; he seeks, in short, not to fall, and he fights, positioning himself as a resistance to power, to the capitalist system, to the dominant class.

Within this context, we could state that the projects presented by Avelino Sala at ADN are manifestations of resistance that, from a certain aesthetic sense, consider ironically how one can adopt a critical stance based on questioning and opposing the reality, both through thought and through the visual. But waking up is not enough, and neither is being angry: we must take action. A clear example of this statement is Block House (2012), the work that occupies the gallery’s frontal space: the viewer is confronted with a sort of barricade made of black lacquered books, a metaphor for the cultural barricade, a kind of intellectual bunker. The artist builds a space of resistance which offers protection and in which, at the same time, the struggle can be prepared and the counterattack put together.

But before bumping into this roadblock, there is the conceptual and historical basis that Sala presents in his Clandestino project (2014). In this case, the Universal Declaration of Human Rights is carved with the point of a compass onto 40 classic Bic ballpoint pens, as was done with school cheat sheets before advances in technology turned this into a mere exercise of technical naughtiness.
At first glance, the reproduction of the Universal Declaration of Human Rights is not perceived, just as in reality societies and their subjects neither perceive nor believe that their social and political conduct should be guided by such rights. Just as technology has eliminated the Bic cheat sheets, our society is in the process of removing human rights. The viewer certainly does not notice the writing, but the video showing how the work was done highlights the irritating sound that was made during the action of scratching the skin of the pen.
Avelino Sala adopts a stance in relation to the belief that we are getting closer to the dark future that dystopian works predicted and continue to predict, although the future as such has already arrived.

The Otros mundos installation (2014), formed by a series of hockey sticks in which the titles of dystopian novels are engraved (including the one that provides the exhibition’s own title, by Suzy McKee Charnas, 1974), exhibits the novels themselves which, in turn, have been subjected to intervention by the artist. Avelino Sala shows us a world in which the artist is fully aware of the cracks that exist in the structures of power, structures in which the moral and ethical awareness of the controlling classes does not exist or, at least, is not perceived, and in which the concept of democracy is completely corrupted and very far from its original meaning.

The installation DEMOCRACY (2014), made with a material that absorbs sound, speaks of this empty and corrupt democracy. For the artist, human beings no long have even the right to speak out anymore; should they do so, their speech is absorbed and cancelled by democracy. On the contrary, power is the one raising its voice, or those who aspire to power through the cancellation of democracy, as presented in Amanecer Dorado [Golden Dawn] (2014) which, taking the name of the extreme right-wing Greek political party that does not hide its neo-Nazi ideology, consists of gold-painted baseball bats that symbolize the main global powers (United States, Germany and China) represented by their respective flags.
These objects are no longer pieces of sport equipment, and have become an expression of vehemence and violence. The bats may not be for sports, but they are nonetheless accompanied by a ball – the pyrographed silhouette of the globe – which acquires presence only through heat: the heat of the blood and the fire of the cruel reality that shakes the world today.

The violence of blood and fire is opposed by the delicacy of the material of which Cocktail Molotov (2012) is made: a sculpture made of Carrara marble, a marble much appreciated for its whiteness, used ever since the Bronze Age, and with which Julius Caesar built the city of Rome and Michelangelo carved his heartfelt Pietà. The beauty and delicateness of this material stands in stark contrast to the discourse of the piece itself, not only for its title, but also because the Carrara quarries also represent their own people, who boast a strong proletarian tradition, and their anarchists – a people which has understood how to preserve various dialects and cultures. Carrara’s outcast laborers, workers who deal with extracting the precious white treasure, are the real authors of the piece.

Faithful to his interpretation of the situation of today´s society and to his critical consciousness, Avelino Sala exhibits two works at the ADN Platform space: La Tortuga [The Tortoise] and Museo Arqueológico de la Revuelta [Archeological Museum of Revolt]. La Tortuga is an installation consisting of police riot shields: a symbolic representation of the State, both transparent and inscrutable. The title refers to the tactics widely used in sieges by the legions of the Roman Empire, a military practice which – thanks to the strategic positioning of the shields – allowed armies to defend themselves from their besieged enemies with a degree of comfort, favouring a slow but overwhelming advance.
Museo Arqueológico de la Revuelta is a kind of archive of universal memory, a chronicle of revolts that leads us to different places of resistance. It is a gathering of stones used in demonstrations around the world that the artist places ironically in classic glass cabinets; in short, an archeology of human revolt.

Avelino Sala states his outrage and stimulates a raising of awareness and the taking of a stance, constructing an archeology of power symbols, of actions and reactions, of totalitarianisms and resistances, providing artistic devices of opposition that incite a necessary reflection.

Olga Sureda Guasch
May 2015

<<<<<

Texto para la exposición individual del artista Avelino Sala en ADN Galeria (Walk to the end of the world, 23.05 - 26.06.2015)

[es] Walk to the end of the world

”En nuestra época no existe tal cosa como 'mantenerse fuera de la política'. Todas las cuestiones son cuestiones políticas, y la política misma es una masa de mentiras, evasivas, tonterías, odio y esquizofrenia". George Orwell, 1984 (1949).

Escrita hace más de medio siglo, esta reflexión de Orwell en una de las obras  distópicas por excelencia, predecía lo que iba a ser el futuro, un futuro que ya llegó. No sin una cierta dosis de verosimilitud se nos muestra una sociedad dominada por algún tipo de totalitarismo, capitalista o gubernamental, donde las emociones quedan tamizadas cada vez más por la máquina.

En tiempos de crisis, en el contexto del capitalismo tardío, algo se está desmoronando y el ser humano transita en busca de un equilibrio, de una respuesta que dé sentido a esta situación actual y global; busca, en definitiva, no abatirse, y lucha, se posiciona como una resistencia al poder, al sistema capitalista, a la hegemonía.

En este contexto social se sitúan los proyectos que Avelino Sala presenta en ADN. Son manifestaciones de resistencia que, partiendo de un cierto sentido estético, plantean irónicamente cómo desde el pensamiento y lo visual se puede tomar una postura crítica de cuestionamiento y oposición a la realidad. Claro ejemplo de este posicionamiento es la obra Block House (2012) que ocupa el espacio central de la galería. Al avanzar por la sala, el espectador se encuentra ante una barricada de libros negros – negro neumático - , que actúa a la manera de una metáfora de trinchera cultural, una especie de búnker intelectual. El espacio ideado por Sala es pues de resistencia, desde el cual protegerse pero a la vez preparar la lucha y articular el contraataque.

Pero antes de toparnos con esta barricada, está la base conceptual e histórica que el artista presenta en su proyecto Clandestino (2014). En este caso, la Declaración Universal de los Derechos Humanos aparece grabada con la punta de un compás en 40 bolígrafos Bic, tal y como se hacía con las chuletas escolares antes que la tecnología las convirtiera en mero ejercicio de pillería técnica.
A primera vista, la reproducción de la Declaración de los Derechos Humanos no se percibe, del mismo modo que la realidad, las sociedades o sus sujetos no perciben ni creen que sus actuaciones sociales y políticas deben de regirse por  tales derechos. Así como la tecnología ha eliminado las chuletas BIC, nuestra sociedad está en proceso de eliminar los derechos de los humanos. El espectador ciertamente no percibe de golpe la escritura, pero un vídeo, que muestra cómo se realizó el trabajo, resalta el sonido irritante que produce el acto de rasgar la piel del bolígrafo.

Avelino Sala se posiciona frente a la creencia de que cada vez estamos más cerca del oscuro futuro que las obras distópicas predecían y siguen prediciendo, aunque el futuro como tal ya se ha hecho presente. La instalación Otros mundos (2014), formada por una serie de sticks de hockey en los que hay grabados títulos de novelas distópicas (entre ellas la que da el título a la exposición, de Suzy McKee Charnas, 1974), expone las propias novelas, que a su vez están intervenidas por el artista. Sala nos descubre con ello un mundo en el que el artista es plenamente consciente de las grietas que existen en las estructuras de poder, unas estructuras en las que la consciencia moral y ética de las clases dominantes no existe o, cuando menos, no se percibe, en la que  el concepto de democracia está absolutamente pervertido y ajeno a su significado primitivo. 

De la democracia vacía y corrompida habla la instalación DEMOCRACY (2014), elaborada con  un material que absorbe. Para el artista, el ser humano ya ni siquiera tiene derecho a alzar la voz, y si la alza, la democracia la absorbe y la anula. Pero sí que alza la voz el poder o quién pretende el poder a través de la anulación de la democracia presentada en la pieza Amanecer Dorado (2014) que, tomando el nombre de un partido político griego de extrema derecha y de no ocultada ideología neonazi, está formada por unos bates de béisbol bañados en oro que simbolizan las principales potencias mundiales (Estados Unidos, Alemania y China) representadas por sus respectivas banderas.
Estos objetos dejan de ser material deportivo, de juego, y se convierten en expresión de lo rotundo y lo violento. Los bates no son deportivos pero los acompaña su pelota -con la silueta pirograbada del globo terráqueo - que sólo adquiere presencia a través del calor, del calor de la sangre y el fuego de la cruel realidad que sacude el mundo actual.

A la violencia de la sangre y el fuego se le opone la sutileza del material con el que está hecho Cocktail Molotov (2012), una escultura de mármol de Carrara, uno de los mármoles más apreciados por su blancura, utilizado desde la Edad del Bronce, con el que Julio César construyó la ciudad de Roma y con el que Miguel Ángel trabajó su sentida Piedad. La belleza y delicadeza de este material contrasta brutalmente con el discurso de la pieza en sí, no solo por su título, sino porque las canteras de Carrara representan también a su pueblo que presume de una fuerte tradición proletaria y de sus anarquistas, un pueblo que ha sabido conservar distintos dialectos y culturas. Los parias obreros de Carrara, los trabajadores que se ocupan de extraer el tan preciado tesoro blanco, son los verdaderos artífices de la pieza.

Fiel a su interpretación de la situación de la sociedad actual y a su conciencia crítica, Avelino Sala presenta dos trabajos ubicados en el espacio de ADN Platform: La Tortuga y Museo Arqueológico de la Revuelta. La Tortuga es una instalación de escudos de policías antidisturbios, representación simbólica del Estado, un lugar visible, transparente, pero a la vez hermético, impenetrable. El título remite a las tácticas de la Antigua Roma muy utilizadas en los asedios por las legiones, una práctica militar que gracias a la posición estratégica de los escudos permitía que los ejércitos se defendiesen con cierta comodidad de sus enemigos propiciando un avance lento pero contundente.
El Museo Arqueológico de la Revuelta es una suerte de archivo de la memoria universal, una crónica de las revueltas que nos lleva a diferentes lugares de resistencia. Es una memoria de piedras  usadas en manifestaciones de todo el mundo que el artista coloca irónicamente en vitrinas clásicas; en definitiva, una arqueología de la revuelta humana.

Pero el futuro, para Avelino Sala, no es negro como los libros de sus barricadas, manifiesta su indignación y aviva una toma de conciencia y de postura. Sala construye una arqueología de símbolos de poder, de acciones y reacciones, de totalitarismos y resistencias, y aporta dispositivos artísticos de oposición que incitan a una necesaria reflexión.

Olga Sureda Guasch
Mayo 2015

<<<<<

Text per a l'exposició individual de l'artista Avelino Sala a ADN Galeria (Walk to the end of the world, 23.05 - 26.06.2015).

[ca] Walk to the end of the world

”En la nostra època no existeix tal cosa com ´mantenir-se fora de la política´. Totes les qüestions són qüestions polítiques, i la política mateixa és una massa de mentides, evasives, tonteries, odi i esquizofrenia". George Orwell, 1984 (1949).

Escrita fa més de mig segle, aquesta reflexió d’Orwell en una de les obres  distòpiques per excelència, preveia el que seria el futur, un futur que ja ha arrivat. No sense una certa dosis de verosimilitut se’ns mostra una societat dominada per algun tipus de totalitarisme, capitalista o governamental, on les emocions queden tamisades cada cop més per la màquina.

En temps de crisis, en el context del capitalisme tardiu, algo s’està enfonsant i l’ésser humà transita en busca d’un equilibri, d’una resposta que dongui sentit a aquesta situació actual i global; busca, en definitiva, no abatir-se, i lluita, es posiciona com una resistència al poder, al sistema capitalista, a la hegemonia.

En aquest context social es situen els projectes que Avelino Sala presenta a ADN. Són manifestacions de resistència que, partint d’un cert sentit estètic, plantejen irònicament com des del pensament i lo visual es pot prendre un posicionament crític de qüestionament i oposició a la realitat. Un clar exemple d’aquest posicionament és l’obra Block House (2012) que ocupa l’espai central de la galeria. Al avançar per la sala, l’espectador es troba davant d’una barricada de llibres negres – negre neumàtic - que actúa a la manera d’una metàfora de trinxera cultural, una espècie de búnquer intel.lectual. L’espai ideat per Sala és doncs de resistència, des del qual protegir-se però a la vegada preparar la lluita i articular el contraatac.

Però abans de trobar-nos amb aquesta barricada, està la base conceptual i històrica que l’artista presenta en el seu projecte Clandestino (2014). En aquest cas, la Declaració Universal dels Drets Humans apareix gravada amb la punta d’un compàs en 40 bolígrafs Bic, tal i com es feia amb les chuletas escolars abans que la tecnologia les convertís en simple exercici de canalleria tècnica.
A primera vista, la reproducció de la Declaració dels Drets Humans no es percep, de la mateixa manera que la realitat, les societats o els seus subjectes no perceben ni creuen que les seves actuacions socials i polítiques han de regir-se per  tals drets. Així com la tecnologia ha eliminat les chuletes BIC, la nostra societat està en procès d’eliminar els drets dels humans. L’espectador certament no percep de cop l’escriptura, però un vídeo, que mostra com es va realitzar el treball, ressalta el so irritant que produeix l’acte de rascar la pell del bolígraf.

Avelino Sala es posiciona davant la creença de que cada vegada estem més a prop del fosc futur que les obres distòpiques predeien i segueixen predient, tot i que el futur com a tal ja s’ha fet present. La instal.lació Otros mundos (2014), formada per una sèrie de sticks de hoquei en els quals hi ha gravats títols de novel.les distòpiques (entre elles la que dona el títol a l’exposició, de Suzy McKee Charnas, 1974), exposa les pròpies novel.les, que a la vegada estan intervingudes per l’artista. Sala ens descobreix un món en el que l’artista és plenament conscient de les esquerdes que existeixen en les estructures de poder, unes estructures en les que la consciència moral i ètica de les classes dominants no existeix o no es percep, en la que el concepte de democràcia està absolutament pervertit i aliè al seu significat primitiu. 

De la democràcia buida i corrompuda parla la instal.lació DEMOCRACY (2014), elaborada amb un material que absorbeix. Per l’artista, l’ésser humà ja ni tan sols té dret a alçar la veu, i si l’alça, la democràcia l’absorbeix i l’anul.la. Però sí que alça la veu el poder o qui pretén el poder a través de l’anul.lació de la democràcia presentada a la peça Amanecer Dorado (2014) que, prenent el nom d’un partit polític grec d’extrema dreta i de no ocultada ideologia neonazi, està formada per uns bats de beisbol banyats en or que simbolitzen les principals potències mundials (Estats Units, Alemanya i Xina) representats per les seves respectives banderes.
Aquests objectes deixen de ser material esportiu, de joc, i es converteixen en expressió d’ allò rotund i violent. Els bats no són esportius però els acompanya la seva pilota -amb la silueta pirogravada del globus terraqüi - que només adquireix presència a través del calor, del calor de la sang i el foc de la cruel realitat que sacseja el món actual.

A la violència de la sang i el foc se l’oposa la subtilesa del material amb el que està fet Cocktail Molotov (2012), una escultura de marbre de Carrara, un dels marbres més apreciats per la seva blancor, utilitzat des de l’Edat de Bronze, amb el que Juli Cèsar va construir la ciutat de Roma i amb el que Miquel Àngel va treballar la seva sentida Pietat. La bellesa i delicadesa d’aquest material contrasta brutalment amb el discurs de la peça en sí, no només per el seu títol, sinó perquè les pedreres de Carrara representen també el seu poble que presumeix d’una forta tradició proletària i dels seus anarquistes, un poble que ha sabut conservar diferents dialectes i cultures. Els  obrers de Carrara, els treballadors que s’ocupen d’extraure el tan preuat tresor blanc, són els veritables artífex de la peça.

Fidel a la seva interpretació de la situació de la societat actual i a la seva consciència crítica, Avelino Sala presenta dos treballs ubicats en l’espai d’ADN Platform: La Tortuga i Museo Arqueológico de la Revuelta. La Tortuga és una instal.lació d’escuts de policies antiavalots, representació simbòlica de l’Estat, un lloc visible, transparent, però a la vegada hermètic, impenetrable. El títol remet a les tàctiques de l’Antiga Roma molt utilitzades en els setges per les legions, una pràctica militar que gràcies a la posició estratègica dels escuts permetia que els exèrcits es defenguessin amb certa comoditat dels seus enemics propiciant un avanç lent però contundent. 
El Museo Arqueológico de la Revuelta és una sort d’arxiu de la memòria universal, una crònica de las revoltes que ens porta a diferents llocs de resistència. És una memòria de pedres usades en manifestacions de tot el món que l’artista col.loca irònicament en vitrines clàssiques; en definitiva, una arqueologia de la revolta humana.
​
Però el futur, per Avelino Sala, no és negre com els llibres de les seves barricades, manifesta la seva indignació i aviva una presa de consciència i de postura. Sala construeix una arqueologia de símbols de poder, d’accions i reaccions, de totalitarismes i resistències, i aporta dispositius artístics d’oposició que inciten a una necessària reflexió.

Olga Sureda Guasch
Maig 2015


​

Caption/Pie de foto/ Peu de foto:  Amanecer dorado [Golden Down], Avelino Sala (2014)